Hola,
volia plantejar un petit problema que m'ha assaltat (ho dic així, perquè ha estat literalment com un assalt) en el ultims dies de forma una mica desagradable. I voldria saber si us heu trobat en la situació i com en feu front. El cas es que de vegades em trobo amb que gent que no m'agrada especialment volen agafar l'Adria, o el volen agafar massa vegades. Jo l'acostumo a deixar, que l'agafin, pero ho porto malament (només si es tracta d'algú que no m'agrada; si és gent en què confio, no tinc cap mena de problema) i algun cop he retardat el moment de "cedir-lo". Bé, de fet només una vegada, però era algu de familia, i ja us podeu imaginar... Us ha passat alguna cosa similar? ¿Com heu superat "el trance"?
dilluns, 18 de febrer del 2008
dimecres, 13 de febrer del 2008
Lactància: es pot aconseguir II
El problema principal que tenia durant les primeres setmanes de vida era que abans de donar-li el pit, plorava molt, i quan aconseguia que s’agafes, s’hi estava molta estona. Era possible que m’estigues fent servir de xumet i que no estigués prenent prou llet, el que explicaria que després de tanta estona (entre 60 i 90 minuts) encara volgués biberó. Per aquesta raó, a la nit no li donava pit sinó biberó directament.
Per una altra banda, no agafava el pit amb ganes, tret d’alguna vegada que devia tenir gana de debó. També podia ser que plorés tant perquè treia prou llet, atès que jo no tenia suficient.
Us n’enumero, ara, les coses que vaig fer o fer servir:
1. menjar bé, clar, i prendre molt líquid (caldos, llenties i cigrons caldoses, sucs de fruita, llet tèbia, llet d’ametlla en pols sense sucre)
2. Em van dir que determinats aliments ajuden a tenir més llet: fruits secs (sembla ser que sí), llenties i sardines (aparentment, em van anar bé). A França vaig trobar per casualitat un producte que tenia un resultat immediat. Es diu Galactogil, i es un liofilitzat de vàries herbes. Quan me’l prenia, al cap d’un temps, una hora potser, notava que tenia pèrdues de llet per la pujada em pujava la llet. També hi ha algunes infusions que poden ajudar, tot i que em van dir que ajuden a tenir més pressió però que si no t’alimentes prou bé la llet pot ser molt aigualida.
3. Un llevallets. Quan em posava el nen al pit, si semblava que no sortia llet, m’aplicava el llevallets per ajudar a que sortis la llet (un de manual, així el nen no s’espanta amb el soroll. També l’usava per buidar el pit després de donar-li de menjar (encara que no sempre) però sobretot a la nit. Diuen que es especialment important fer-ho abans d’anar a dormir, i que no importa molt si treus molta o poca llet, l’important és l’estimulació.
4. Vaig eliminar algun biberó quan preveia que li podria donar el pit poc temps després. La idea era que arribés a tenir gana de debò per a que s’agafés bé al pit.
5. No augmentar el suplement del biberó: quan va arribar a la setmana 6, va tenir uns dies que demanava més. Vaig mantenir la mateixa quantitat de suplement (90 ml), però eliminant algun biberó durant el dia, perquè si no la producció de llet al pit no augmentaria.
Si durant les primeres setmanes el nen dormia entre presa i presa, a la setmana 6 i 7, demanava el pit cada dues hores o cada hora i mitja, i s’hi estava com a mínim una hora al pit. Tot i així, no li vaig augmentar el biberó. El resultat, al cap d’una setmana i mitja, va ser que jo tenia més llet i el nen tornava a dormir més entre cada presa. Això sí, vam necessitar molta paciència perquè durants uns dies només volia menjar.
Vaig reduir el suplement de biberó a 60 ml i a quatre o menys al dia. Si quan li donava el pit es quedava adormit, aquell suplement ja no li donava i esperava a la següent presa.
Al final només em vaig quedar amb els biberons de la nit.
Quan el nen tenia quasi tres mesos, ja només li donava pit. Només li donava un biberó a la nit, per a que pogués dormir. Però va arribar un dia en que vaig començar a despertar-me amb la roba mullada perquè s’acumulava la llet al pit i tenia pèrdues. Com que ja s’agafava sense plorar, vaig decidir treure l’ultim biberó de la nit i arriscar-me a que es despertés a mitja nit per poder donar-li el pit.
Bé, i així fins ara. Encara es desperta a la nit per menjar. I fa poc vam descobrir durant un viatge, en que em vaig oblidar la mugronera, que es podia agafar sense aquesta última. Ara ja està a punt de complir sis mesos, i ja començarem amb altres aliments poc a poc. Però no li treure el pit. A veure fins quan arribem!
Per una altra banda, no agafava el pit amb ganes, tret d’alguna vegada que devia tenir gana de debó. També podia ser que plorés tant perquè treia prou llet, atès que jo no tenia suficient.
Us n’enumero, ara, les coses que vaig fer o fer servir:
1. menjar bé, clar, i prendre molt líquid (caldos, llenties i cigrons caldoses, sucs de fruita, llet tèbia, llet d’ametlla en pols sense sucre)
2. Em van dir que determinats aliments ajuden a tenir més llet: fruits secs (sembla ser que sí), llenties i sardines (aparentment, em van anar bé). A França vaig trobar per casualitat un producte que tenia un resultat immediat. Es diu Galactogil, i es un liofilitzat de vàries herbes. Quan me’l prenia, al cap d’un temps, una hora potser, notava que tenia pèrdues de llet per la pujada em pujava la llet. També hi ha algunes infusions que poden ajudar, tot i que em van dir que ajuden a tenir més pressió però que si no t’alimentes prou bé la llet pot ser molt aigualida.
3. Un llevallets. Quan em posava el nen al pit, si semblava que no sortia llet, m’aplicava el llevallets per ajudar a que sortis la llet (un de manual, així el nen no s’espanta amb el soroll. També l’usava per buidar el pit després de donar-li de menjar (encara que no sempre) però sobretot a la nit. Diuen que es especialment important fer-ho abans d’anar a dormir, i que no importa molt si treus molta o poca llet, l’important és l’estimulació.
4. Vaig eliminar algun biberó quan preveia que li podria donar el pit poc temps després. La idea era que arribés a tenir gana de debò per a que s’agafés bé al pit.
5. No augmentar el suplement del biberó: quan va arribar a la setmana 6, va tenir uns dies que demanava més. Vaig mantenir la mateixa quantitat de suplement (90 ml), però eliminant algun biberó durant el dia, perquè si no la producció de llet al pit no augmentaria.
Si durant les primeres setmanes el nen dormia entre presa i presa, a la setmana 6 i 7, demanava el pit cada dues hores o cada hora i mitja, i s’hi estava com a mínim una hora al pit. Tot i així, no li vaig augmentar el biberó. El resultat, al cap d’una setmana i mitja, va ser que jo tenia més llet i el nen tornava a dormir més entre cada presa. Això sí, vam necessitar molta paciència perquè durants uns dies només volia menjar.
Vaig reduir el suplement de biberó a 60 ml i a quatre o menys al dia. Si quan li donava el pit es quedava adormit, aquell suplement ja no li donava i esperava a la següent presa.
Al final només em vaig quedar amb els biberons de la nit.
Quan el nen tenia quasi tres mesos, ja només li donava pit. Només li donava un biberó a la nit, per a que pogués dormir. Però va arribar un dia en que vaig començar a despertar-me amb la roba mullada perquè s’acumulava la llet al pit i tenia pèrdues. Com que ja s’agafava sense plorar, vaig decidir treure l’ultim biberó de la nit i arriscar-me a que es despertés a mitja nit per poder donar-li el pit.
Bé, i així fins ara. Encara es desperta a la nit per menjar. I fa poc vam descobrir durant un viatge, en que em vaig oblidar la mugronera, que es podia agafar sense aquesta última. Ara ja està a punt de complir sis mesos, i ja començarem amb altres aliments poc a poc. Però no li treure el pit. A veure fins quan arribem!
dimecres, 6 de febrer del 2008
Lactancia: es pot aconseguir
Hola, amb aquesta entrada vull inaugurar el tema de la lactància. Tal com vaig prometre us explicaré com em va anar a mi, per si a alguna persona li pot resultar util.
L'Adria va neixer per cesària, després d'estar moltes hores en un proces de part induit per oxitocina. Quan va nèixer finalment, tant ell com jo estavem molt cansats. Vam estar separats les dues primeres hores (el temps necessari de recuperacio d'anestesia) i quan me'l vam posar als braços per fi, ell no va mostrar desig d'agafar-se al pit. Així va seguir les seguents 24 hores. A això s'afegia el fet que jo tenia el mugró pla o invertit, i em resultava molt dificil posar-li a la boca per provar que menges. Vam provar amb una mugronera, pero no vaig aconseguir posar-la i que el nen s'agafes al pit fins la segona o la tercera nit (de veritat que no aconsegueixo recordar quan va ser). A partir d'aqui vaig aconseguir donar-li el pit, tot i que amb certes dificultats. S'hi estava molta estona, mai semblava saciat, i dormia despres molta estona seguida. En teoria semblava tot correcte però quan tocava sortir de l'hospital, el pediatra em va comunicar que era necessari donar-li suplement de llet artificial perquè l'Adrià havia perdut pes. Al cap de cinc dies, l'Adria havia perdut mig quilo i no semblava recuperar. Van fer el mètode de la doble pesada: el pesen abans de menjar, te'l posen al pit i al cap de 20 minuts el tornen a pesar, per veure el que ha menjat. !Res! El seu pes no havia pujat ni un miserable gram i, per complicar les coses, la bilirrubina li anava pujant i la concentració en relació al pes començava a ser preocupant. Si no li pujava una mica el pes, deien, se l'haurien de quedar a urgències Aqui va començar l'angoixa.
Aquella nit em vaig dedicar a despertar-lo cada temps que tocava per donar-li el bibe. M'havien dit que havia de prendre 30 ml cada dos o tres hores. I ell no es prenia ni 10 ml! Realment ell no volia menjar però a base d'insistir vaig aconseguir que anes prenent. L'endemà havia guanyat una mica i no es va haver de quedar a urgències. Em van dir (un altra pediatra) que li donés pit a demanda i biberó cada tres hores el que ell vulgues: li havia de posar 90 ml i que ell prengués el que volgués. I sobretot, que no estigues mai més de cin hores sense menjar. ¿9o ml? vaig pensar jo. ¿No eren 30 cada dos o tres hores el que m'havien dit el dia abans? El gran problema aqui es que si ets una mare novata no saps què ha de menjar el teu fill, i estàs venut al que et diguin. Bé, doncs a partir d'aqui vam començar el procés de pit -bibe.
Intentaré resumir-ho breument. Com que li donava suplement, tal com m'havien dit, l'Adrià no
arribava a la seguent toma amb ganes de menjar i no prenia amb prou força el pit. En conseqüència, no estimulava la producció de llet. A això s'afegia que amb la mugronera l'estimulació era menys eficaç. A més, cada vegada que me'l posava al pit, estava plorant desesperadament entre 10 i 20 minuts, es posava molt tens i i jo no aconseguia enganxar-lo al pit. Ara crec que era perquè no volia el pit, preferia el biberó que rajava més llet amb menys esforç. Però en aquell moment no estava segura del que passava i com que la mugronera relliscava i semblava molt gran per a la seva boqueta, vaig pensar que aquesdt era el problema potser. Finalment, quan aconseguia que agafes el pit, ens estavem entre 30 minuts i una hora. I després li donava el biberó quan semblava satisfet del pit (pero segurament no estava satisfet, sinó cansat). Després ell es prenia el biberó i es quedava dormit. Després, al cap de tres hores mirava de tornar a donar-li, tal com m'havien dit, però ell estava dormit. Mirava de despertar-lo a poc a poc (em direu, ¿per què?, doncs per què havia perdut pes i m'havien diot sobretot que havia de menjar cada tres hores) i, tornem -hi, el mateix drama: 30 minuts de plors, crits, després s'agafava al pit (bé, a la mugronera) sense força i despres bibe. Jo no m'atrevia a deixar els bibes perque, sobretot, volia que menjes. I tothom em deia, "Si pren biberó, al final no voldrà el pit". Què podia fer? Us ho explico en un segon paragraf, en un comentari que m'afegeixo a continucació.
L'Adria va neixer per cesària, després d'estar moltes hores en un proces de part induit per oxitocina. Quan va nèixer finalment, tant ell com jo estavem molt cansats. Vam estar separats les dues primeres hores (el temps necessari de recuperacio d'anestesia) i quan me'l vam posar als braços per fi, ell no va mostrar desig d'agafar-se al pit. Així va seguir les seguents 24 hores. A això s'afegia el fet que jo tenia el mugró pla o invertit, i em resultava molt dificil posar-li a la boca per provar que menges. Vam provar amb una mugronera, pero no vaig aconseguir posar-la i que el nen s'agafes al pit fins la segona o la tercera nit (de veritat que no aconsegueixo recordar quan va ser). A partir d'aqui vaig aconseguir donar-li el pit, tot i que amb certes dificultats. S'hi estava molta estona, mai semblava saciat, i dormia despres molta estona seguida. En teoria semblava tot correcte però quan tocava sortir de l'hospital, el pediatra em va comunicar que era necessari donar-li suplement de llet artificial perquè l'Adrià havia perdut pes. Al cap de cinc dies, l'Adria havia perdut mig quilo i no semblava recuperar. Van fer el mètode de la doble pesada: el pesen abans de menjar, te'l posen al pit i al cap de 20 minuts el tornen a pesar, per veure el que ha menjat. !Res! El seu pes no havia pujat ni un miserable gram i, per complicar les coses, la bilirrubina li anava pujant i la concentració en relació al pes començava a ser preocupant. Si no li pujava una mica el pes, deien, se l'haurien de quedar a urgències Aqui va començar l'angoixa.
Aquella nit em vaig dedicar a despertar-lo cada temps que tocava per donar-li el bibe. M'havien dit que havia de prendre 30 ml cada dos o tres hores. I ell no es prenia ni 10 ml! Realment ell no volia menjar però a base d'insistir vaig aconseguir que anes prenent. L'endemà havia guanyat una mica i no es va haver de quedar a urgències. Em van dir (un altra pediatra) que li donés pit a demanda i biberó cada tres hores el que ell vulgues: li havia de posar 90 ml i que ell prengués el que volgués. I sobretot, que no estigues mai més de cin hores sense menjar. ¿9o ml? vaig pensar jo. ¿No eren 30 cada dos o tres hores el que m'havien dit el dia abans? El gran problema aqui es que si ets una mare novata no saps què ha de menjar el teu fill, i estàs venut al que et diguin. Bé, doncs a partir d'aqui vam començar el procés de pit -bibe.
Intentaré resumir-ho breument. Com que li donava suplement, tal com m'havien dit, l'Adrià no
arribava a la seguent toma amb ganes de menjar i no prenia amb prou força el pit. En conseqüència, no estimulava la producció de llet. A això s'afegia que amb la mugronera l'estimulació era menys eficaç. A més, cada vegada que me'l posava al pit, estava plorant desesperadament entre 10 i 20 minuts, es posava molt tens i i jo no aconseguia enganxar-lo al pit. Ara crec que era perquè no volia el pit, preferia el biberó que rajava més llet amb menys esforç. Però en aquell moment no estava segura del que passava i com que la mugronera relliscava i semblava molt gran per a la seva boqueta, vaig pensar que aquesdt era el problema potser. Finalment, quan aconseguia que agafes el pit, ens estavem entre 30 minuts i una hora. I després li donava el biberó quan semblava satisfet del pit (pero segurament no estava satisfet, sinó cansat). Després ell es prenia el biberó i es quedava dormit. Després, al cap de tres hores mirava de tornar a donar-li, tal com m'havien dit, però ell estava dormit. Mirava de despertar-lo a poc a poc (em direu, ¿per què?, doncs per què havia perdut pes i m'havien diot sobretot que havia de menjar cada tres hores) i, tornem -hi, el mateix drama: 30 minuts de plors, crits, després s'agafava al pit (bé, a la mugronera) sense força i despres bibe. Jo no m'atrevia a deixar els bibes perque, sobretot, volia que menjes. I tothom em deia, "Si pren biberó, al final no voldrà el pit". Què podia fer? Us ho explico en un segon paragraf, en un comentari que m'afegeixo a continucació.
dilluns, 21 de gener del 2008
És hora de dormir: ZZZZZzzzz
Amb aquest article m'agradaria obrir el tema "dormir", que algú ja ha mencionat en algun altre punt d'aquest blog.
La veritat és que aquest és un dels temes que més ens preocupen com a pares i mares. Que el nostre nadó no dormi com voldriem ens porta més d'un mal de cap! I dic com voldriem perquè la realitat és un altra. El nadó no sap que per les nits cal dormir d'una tirada!! Per a les que encara nomès donem el pit, que el nostre bebè dormi tantes hores d'una tirada és una utopia... Com deia la Mercè, crec que fins que no els atipem amb llet+cereals per sopar, la cosa no canviarà.
De tota manera, jo no volia parlar avui sobre aquest tema sinó sobre com aconseguir que el bebè vagi a dormir i que ho faci a l'hora que li toca. Fins no fa gaire, no seguiem un horari fixe amb en Pau, però des de fa unes setmanes això ha canviat. Allà quarts de nou o les nou en Pau ha d'anar a dormir. Els primers dies, per tal que es calmès i s'adormís, la rutina era més o menys la mateixa: llum tènue + xumet + mama al costat. El meu paper consistia a posar-li el dors de la meva mà a la galta. Així aconseguia, després de molta estona de fase REM, que en Pau es calmés i entrés en un son profund. Però fa uns dies, cansada d'estar-me allí plantada com un estaquirot i amb la mà adormida, vaig provar d'introduïr un element nou: els contes. Jo era una mica escèptica amb aquest tema. Vull dir que no pensava que un conte per anar a dormir tingués un efecte sobre un nadó tant petit. Com n'estava d'equivocada! Us puc assegurar que amb el conte en Pau es queda fregit en 10 minuts. I no ens cal ni la mà de la mama. Des que he descobert això l'hora d'anar a dormir s'ha fet més amena ( i més divertida) per a nosaltres. Proveu-ho!
divendres, 11 de gener del 2008
Altre cop a treballar!!!
Hola noies com han anat les festes??? nosaltres bé. El dimecres vaig tornar a treballar!! després de 6 mesos costa i a més ara amb la Júlia que encara la veig tant petita. És una mica durillo, però me adaptat força bé, soposo que és per que feia tants dies que penso amb aquest dia que saps que no pots fer-hi res més. la Júlia ni se n´ha enterat que he estat fora tot el dia. Quant l'he vist al migdia ... que maca, i això que només le vista 1 hora desperta en tot el dia. Sóc possitiva i sé que esta bé. petons a totes i si heu de començar a treballar es fa una mica dur pero aixi que tornes a casa t'oblides.Ens veiem aviat
dijous, 27 de desembre del 2007
No pude ir a la piscina
Hola xiquetes, no he pogut anar a la piscina avui amb vosaltres. Tenia visita amb el pediatra.
Les fotos parlen per elles mateixes, ja he vist que us ho heu passat molt be. Ens veiem a la ballaruca del dia 9.
Les fotos parlen per elles mateixes, ja he vist que us ho heu passat molt be. Ens veiem a la ballaruca del dia 9.
Xoooooofff!!
Avui hem anat a la piscina de l'squash i hem fet la primera classe de natació. Crec que la impressió que s'han endut els petits és que això de banyar-se és molt xulo. Excepte alguns plors d'última hora (la gana i la son ja apretaven...) els nens i nenes han fet els exercicis amb moltes ganes. El secret? aigua molt calentona i banyadors de l'osset Poo. Res millor que unes fotos per demostrar-ho ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)