Amb aquest article m'agradaria obrir el tema "dormir", que algú ja ha mencionat en algun altre punt d'aquest blog.
La veritat és que aquest és un dels temes que més ens preocupen com a pares i mares. Que el nostre nadó no dormi com voldriem ens porta més d'un mal de cap! I dic com voldriem perquè la realitat és un altra. El nadó no sap que per les nits cal dormir d'una tirada!! Per a les que encara nomès donem el pit, que el nostre bebè dormi tantes hores d'una tirada és una utopia... Com deia la Mercè, crec que fins que no els atipem amb llet+cereals per sopar, la cosa no canviarà.
De tota manera, jo no volia parlar avui sobre aquest tema sinó sobre com aconseguir que el bebè vagi a dormir i que ho faci a l'hora que li toca. Fins no fa gaire, no seguiem un horari fixe amb en Pau, però des de fa unes setmanes això ha canviat. Allà quarts de nou o les nou en Pau ha d'anar a dormir. Els primers dies, per tal que es calmès i s'adormís, la rutina era més o menys la mateixa: llum tènue + xumet + mama al costat. El meu paper consistia a posar-li el dors de la meva mà a la galta. Així aconseguia, després de molta estona de fase REM, que en Pau es calmés i entrés en un son profund. Però fa uns dies, cansada d'estar-me allí plantada com un estaquirot i amb la mà adormida, vaig provar d'introduïr un element nou: els contes. Jo era una mica escèptica amb aquest tema. Vull dir que no pensava que un conte per anar a dormir tingués un efecte sobre un nadó tant petit. Com n'estava d'equivocada! Us puc assegurar que amb el conte en Pau es queda fregit en 10 minuts. I no ens cal ni la mà de la mama. Des que he descobert això l'hora d'anar a dormir s'ha fet més amena ( i més divertida) per a nosaltres. Proveu-ho!
