Lactància: es pot aconseguir II

El problema principal que tenia durant les primeres setmanes de vida era que abans de donar-li el pit, plorava molt, i quan aconseguia que s’agafes, s’hi estava molta estona. Era possible que m’estigues fent servir de xumet i que no estigués prenent prou llet, el que explicaria que després de tanta estona (entre 60 i 90 minuts) encara volgués biberó. Per aquesta raó, a la nit no li donava pit sinó biberó directament.
Per una altra banda, no agafava el pit amb ganes, tret d’alguna vegada que devia tenir gana de debó. També podia ser que plorés tant perquè treia prou llet, atès que jo no tenia suficient.

Us n’enumero, ara, les coses que vaig fer o fer servir:

1. menjar bé, clar, i prendre molt líquid (caldos, llenties i cigrons caldoses, sucs de fruita, llet tèbia, llet d’ametlla en pols sense sucre)

2. Em van dir que determinats aliments ajuden a tenir més llet: fruits secs (sembla ser que sí), llenties i sardines (aparentment, em van anar bé). A França vaig trobar per casualitat un producte que tenia un resultat immediat. Es diu Galactogil, i es un liofilitzat de vàries herbes. Quan me’l prenia, al cap d’un temps, una hora potser, notava que tenia pèrdues de llet per la pujada em pujava la llet. També hi ha algunes infusions que poden ajudar, tot i que em van dir que ajuden a tenir més pressió però que si no t’alimentes prou bé la llet pot ser molt aigualida.

3. Un llevallets. Quan em posava el nen al pit, si semblava que no sortia llet, m’aplicava el llevallets per ajudar a que sortis la llet (un de manual, així el nen no s’espanta amb el soroll. També l’usava per buidar el pit després de donar-li de menjar (encara que no sempre) però sobretot a la nit. Diuen que es especialment important fer-ho abans d’anar a dormir, i que no importa molt si treus molta o poca llet, l’important és l’estimulació.

4. Vaig eliminar algun biberó quan preveia que li podria donar el pit poc temps després. La idea era que arribés a tenir gana de debò per a que s’agafés bé al pit.

5. No augmentar el suplement del biberó: quan va arribar a la setmana 6, va tenir uns dies que demanava més. Vaig mantenir la mateixa quantitat de suplement (90 ml), però eliminant algun biberó durant el dia, perquè si no la producció de llet al pit no augmentaria.

Si durant les primeres setmanes el nen dormia entre presa i presa, a la setmana 6 i 7, demanava el pit cada dues hores o cada hora i mitja, i s’hi estava com a mínim una hora al pit. Tot i així, no li vaig augmentar el biberó. El resultat, al cap d’una setmana i mitja, va ser que jo tenia més llet i el nen tornava a dormir més entre cada presa. Això sí, vam necessitar molta paciència perquè durants uns dies només volia menjar.

Vaig reduir el suplement de biberó a 60 ml i a quatre o menys al dia. Si quan li donava el pit es quedava adormit, aquell suplement ja no li donava i esperava a la següent presa.
Al final només em vaig quedar amb els biberons de la nit.

Quan el nen tenia quasi tres mesos, ja només li donava pit. Només li donava un biberó a la nit, per a que pogués dormir. Però va arribar un dia en que vaig començar a despertar-me amb la roba mullada perquè s’acumulava la llet al pit i tenia pèrdues. Com que ja s’agafava sense plorar, vaig decidir treure l’ultim biberó de la nit i arriscar-me a que es despertés a mitja nit per poder donar-li el pit.

Bé, i així fins ara. Encara es desperta a la nit per menjar. I fa poc vam descobrir durant un viatge, en que em vaig oblidar la mugronera, que es podia agafar sense aquesta última. Ara ja està a punt de complir sis mesos, i ja començarem amb altres aliments poc a poc. Però no li treure el pit. A veure fins quan arribem!