Lactancia: es pot aconseguir

Hola, amb aquesta entrada vull inaugurar el tema de la lactància. Tal com vaig prometre us explicaré com em va anar a mi, per si a alguna persona li pot resultar util.
L'Adria va neixer per cesària, després d'estar moltes hores en un proces de part induit per oxitocina. Quan va nèixer finalment, tant ell com jo estavem molt cansats. Vam estar separats les dues primeres hores (el temps necessari de recuperacio d'anestesia) i quan me'l vam posar als braços per fi, ell no va mostrar desig d'agafar-se al pit. Així va seguir les seguents 24 hores. A això s'afegia el fet que jo tenia el mugró pla o invertit, i em resultava molt dificil posar-li a la boca per provar que menges. Vam provar amb una mugronera, pero no vaig aconseguir posar-la i que el nen s'agafes al pit fins la segona o la tercera nit (de veritat que no aconsegueixo recordar quan va ser). A partir d'aqui vaig aconseguir donar-li el pit, tot i que amb certes dificultats. S'hi estava molta estona, mai semblava saciat, i dormia despres molta estona seguida. En teoria semblava tot correcte però quan tocava sortir de l'hospital, el pediatra em va comunicar que era necessari donar-li suplement de llet artificial perquè l'Adrià havia perdut pes. Al cap de cinc dies, l'Adria havia perdut mig quilo i no semblava recuperar. Van fer el mètode de la doble pesada: el pesen abans de menjar, te'l posen al pit i al cap de 20 minuts el tornen a pesar, per veure el que ha menjat. !Res! El seu pes no havia pujat ni un miserable gram i, per complicar les coses, la bilirrubina li anava pujant i la concentració en relació al pes començava a ser preocupant. Si no li pujava una mica el pes, deien, se l'haurien de quedar a urgències Aqui va començar l'angoixa.

Aquella nit em vaig dedicar a despertar-lo cada temps que tocava per donar-li el bibe. M'havien dit que havia de prendre 30 ml cada dos o tres hores. I ell no es prenia ni 10 ml! Realment ell no volia menjar però a base d'insistir vaig aconseguir que anes prenent. L'endemà havia guanyat una mica i no es va haver de quedar a urgències. Em van dir (un altra pediatra) que li donés pit a demanda i biberó cada tres hores el que ell vulgues: li havia de posar 90 ml i que ell prengués el que volgués. I sobretot, que no estigues mai més de cin hores sense menjar. ¿9o ml? vaig pensar jo. ¿No eren 30 cada dos o tres hores el que m'havien dit el dia abans? El gran problema aqui es que si ets una mare novata no saps què ha de menjar el teu fill, i estàs venut al que et diguin. Bé, doncs a partir d'aqui vam començar el procés de pit -bibe.

Intentaré resumir-ho breument. Com que li donava suplement, tal com m'havien dit, l'Adrià no
arribava a la seguent toma amb ganes de menjar i no prenia amb prou força el pit. En conseqüència, no estimulava la producció de llet. A això s'afegia que amb la mugronera l'estimulació era menys eficaç. A més, cada vegada que me'l posava al pit, estava plorant desesperadament entre 10 i 20 minuts, es posava molt tens i i jo no aconseguia enganxar-lo al pit. Ara crec que era perquè no volia el pit, preferia el biberó que rajava més llet amb menys esforç. Però en aquell moment no estava segura del que passava i com que la mugronera relliscava i semblava molt gran per a la seva boqueta, vaig pensar que aquesdt era el problema potser. Finalment, quan aconseguia que agafes el pit, ens estavem entre 30 minuts i una hora. I després li donava el biberó quan semblava satisfet del pit (pero segurament no estava satisfet, sinó cansat). Després ell es prenia el biberó i es quedava dormit. Després, al cap de tres hores mirava de tornar a donar-li, tal com m'havien dit, però ell estava dormit. Mirava de despertar-lo a poc a poc (em direu, ¿per què?, doncs per què havia perdut pes i m'havien diot sobretot que havia de menjar cada tres hores) i, tornem -hi, el mateix drama: 30 minuts de plors, crits, després s'agafava al pit (bé, a la mugronera) sense força i despres bibe. Jo no m'atrevia a deixar els bibes perque, sobretot, volia que menjes. I tothom em deia, "Si pren biberó, al final no voldrà el pit". Què podia fer? Us ho explico en un segon paragraf, en un comentari que m'afegeixo a continucació.